El Caganer.

"...però sobretot hi ha d'haver-hi,
hi ha d'haver-hi un caganer."

Mais oui.

I ara ja, veniu amb mi!

"...anar caient rebotíem, i rebotent, rodolàvem,
i rodolant, ens moríem, i, tot morint
ens sentíem que mai de morir acabàvem."

Precipitació, embranzida i estimbada.

"...i es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu."

No entenc el perquè d'aquesta precipitació, d'aquesta embranzida, d'aquesta estimbada de Nadal.

El Nadal per Nadal, i prou! Que ja se'n està tip abans d'hora, que quan arriba ja no fa cap gràcia, que, al final, l'avorrirem.

Que ens passarà allò de sempre, que ja fa temps que ho intuïm, que, al final, serà un mal de morir, morir de Nadal.

Pura i simplement.

"...si de tant senzill és cosa complicada
complicitat és el que ens cal buscar."

Ara mateix sembla que la rotació de la Terra s'hagi aturat i que ja no hi hagi mai més moviment de translació possible. Ara que tot s'ha deturat per un moment em fa patir que, fins i tot, es pari algun cor.

I a mi què m'importa? Ho tinc decidit: m'envaso al buit. Em tapo les orelles, em precinto la boca i m'embeno els ulls. M'assec aquí, amb tu, si m'hi vols, només amb l'esperança de percebre l'andada i la tornada dels teus ruflets.

The swell season.

"...low rising,
oh for the love of you."

El primer.

"...desil·lusionat,
m'ha travessat un colador."

Ahir, anant cap al cine, vaig veure un parenoelescalador penjat d'un balcó ple de llumetes de Nadal ja enceses. Era només el primer. Era només el primer de tants. Era només el primer de masses.

No sé llegir.

"...i focs artificials."

Maleït el dia, no sé quin, que l'escriure em va fer perdre el llegir.

Assassinat.

"...a sa teva mirada incisiva."

Que al primer que em digui un "sinoensveiembonesfestes" el mato.

Els Pastorets de Berga.

Hipàtia.

Halloween.

"..."

Moving on, moving around.

"...river and sea, picking up salt
through the air there's a fluffly cloud
falling down as rain."

Un dia d'aquells.

"...i sempre els horitzons equidisten."

Avui és un dia d'aquells que ja es veu, d'origen, que no pot anar bé de cap manera. Avui és un dia d'aquells que sembla que t'hagis ficat dins d'una pel·lícula de surrealisme notori, restant a l'espera de que et donin algun paper, si pot ser que sigui el més secundari possible, gràcies.

Avui és un dia d'aquells que sembla que tu no siguis tu i que res vagi amb ningú, avui que no sóc jo i que l'enyor de la meva cua de tall clàssic -llençant tots els rínxols a la paperera pels segles dels segles- fa que em sembli haver perdut alguna cosa de mi, i si no tinc personalitat? Avui que jo porto les sabates de bruixa avorrida i que m'agraden tant que ja no me les trauré mai més, avui que els meus pantalons s'han encongit fins quedar-ne uns leggings, avui que la samarreta de sempre passa a ser una brusa amb ornaments florals, avui que a les tresseranlesdues, avui que, insisteixo, ja es veu que és un dia d'aquells que no pot anar bé de cap manera.

Som tots uns desgraciats.

"i als demés no tant..."

Plou. Plou damunt del meu cap, plou sota els meus peus. Plou tant que només fa falta que del cel caigui la darrera gota, aquella que fa vessar el got.